Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Ringkøbing
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Ringkøbing 17 351 h 1995
Randers
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca, vora el Gudenå i abans de formar aquest riu el fiord de Randers, al Kattegat.
Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals
Gentoften
Ciutat
Ciutat de l’amt de Copenhaguen, Dinamarca, que forma part de l’àrea suburbana residencial del nord de Copenhaguen.
Si bé constitueix un municipi autònom de la capital no hi ha solució de continuïtat amb la seva aglomeració urbana ni amb les d’altres municipis veïns Exerceix també funcions comercials i en menor importància industrials metallúrgia lleugera
Gabon Marítim
Divisió administrativa
Gran regió del Gabon formada per les províncies d’Estuaire i d’Ogooué Marítim.
Frederiksborg
El castell de Frederiksborg
Corel
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca, al NW de l’illa de Sjaelland.
La ciutat principal és Hillerød 33424 h 1981 El castell que li donà el nom, construït entre el 1602 i el 1625 i reconstruït després de l’incendi del 1859, és museu d’història nacional
Frederiksberg
Ciutat
Ciutat de Dinamarca, a l’illa de Sjaelland, dins l’àrea metropolitana de Copenhaguen.
El seu terme és totalment envoltat pel de la capital, a causa de l’expansió d’aquesta Conté una àrea d’esbarjo parc de Frederiksberg, zoològic de Copenhaguen, un sector residencial i una àrea industrial, amb fàbriques de conductors elèctrics i la fàbrica reial de porcellanes de Copenhaguen
Principats Danubians
Geografia històrica
Nom atorgat al s XIX a Valàquia i Moldàvia.
La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania