Resultats de la cerca
Es mostren 8041 resultats
Safi
Ciutat
Capital de la província de Safi, Marroc.
És el port de pesca principal de la costa atlàntica i un centre industrial molt destacat Indústries derivades de la pesca conserva de sardines, química, adobs i indústria tèxtil
al Qarawiyyīn
La ciutat de Fes, seu de la famosa universitat Quaraouyine
© Corel Professional Photos
Mesquita
Mesquita de Fes, al Marroc.
Construïda el 862, fou ampliada en temps de Yūsuf ibn Tašfīn i, sota els benimerins, convertida, a més, en universitat, en la qual es formà ibn Haldūn
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al s IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne s XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia s XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Rif
Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI, al segle XV…
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
El Reatillo
Caseria
Caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).
Er-Rachidia
Divisió administrativa
Província del Marroc.
La capital és Er-Rachidia 178 000 h est 2000
Rabat
El centre financer de la ciutat de Rabat, capital del Marroc
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del Marroc, a la prefectura urbana de Rabat-Salé.
És situada a la façana atlàntica, a l’estuari del Bou Regreg, davant Salé Segona ciutat del país en nombre d’habitants Centre polític i administratiu El port és petit i l’activitat és limitada a l’exportació de fruites La indústria més important és la tèxtil Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Mohammed V, fundada el 1957 La ciutat musulmana fou fundada, al nord de l’antiga Xella, pel soldà almohade ‘Abd al-Mu'min 1150 i el seu fill Abū Ya'qūb Yūsuf l’emmurallà a final de segle Ocupada pels benimerins 1248, fou repetidament saquejada, cosa que provocà el seu…