Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…
Aletsch
Glacera
Glacera d’Europa central als Alps Bernesos, Suïssa, considerada la més gran d’Europa (22 km long, 171 km 2
).
És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp
Albula
Massís
Massís d’Europa central, als Alps Rètics, Suïssa, que culmina en el pic d’Albula
(3268 m).
És travessat per la carretera que comunica l’Alta Engadina amb la vall d’Albula i també per un túnel ferroviari d’uns 6 km de llargada
ducat d’Alamània
Geografia històrica
Ducat format pel territori ocupat pels alamans sota la sobirania franca del s VI.
Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia
Airolo
Localitat
Localitat del cantó de Ticino, Suïssa (1 696 h [2000]), a la sortida del túnel de Sankt Gotthard.
Centre d’esports
Adula
Massís
Massís dels Alps Leopontins, Suïssa, que domina el port de San Bernardino i culmina en el Rheinwaldhorn (3 402 m).
Les seves glaceres alimenten el Hinterrhein i el Ticino
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat a…
Aare
Riu
Riu de Suïssa, emissari del llac de Grimsel (1.879 m alt.), als Alps Bernesos (295 km de longitud i 17.600 km2 de conca).
El sector superior, glacial, s’inicia amb la vall en com de Hasli i continua per cubetes esdevingudes estanys llacs de Thun i de Brienz, separades per llindars Interlaken-Unterseen Les activitats econòmiques de muntanya apicultura, indústria, hidroelectricitat, turisme Meiringen, Brienz, Interlaken introdueixen una falca de població densa Alps endins De Thun en avall, el riu, acrescut pel Simme, és navegable La resclosa del Wohlensee, passat Berna, controla la derivació artificial de les aigües del riu cap al llac de Biel, regulador de les crescudes canal de Hagneck, d’entrada…
Aarau
Ciutat
Ciutat de Suïssa, capital del cantó d’Argòvia, vora l’Aare i al peu del Jura.
Centre industrial ganiveteria, instruments matemàtics, teixits El 1020 hi fou bastit el castell dels comtes d’Habsburg El 1283 l’emperador Rodolf I li concedí els drets municipals La ciutat passà al domini de Berna el 1415 El 1803 esdevingué la capital del nou cantó d’Argòvia
Glarus
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa que s’estén pel vessant septentrional dels Alps del mateix nom.
La capital és Glarus 5 600 h est 1994 És una regió muntanyosa que comprèn la conca del riu Linth i els seus afluents, fins al llac de Wallensee El relleu és format per un seguit de cadenes calcàries que separen la vall del Linth de la de l’alt Rin i que culminen en el Tödi, amb 3 623 m d’altitud La població, de llengua alemanya, hi és escassa i es manté pràcticament estacionària En l’agricultura, predominen el farratge i les pastures, base d’una important ramaderia bovina L’economia es basa, però, en una indústria tèxtil de llarga tradició És important la producció d’energia hidroelèctrica El…