Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner
Albula
Massís
Massís d’Europa central, als Alps Rètics, Suïssa, que culmina en el pic d’Albula
(3268 m).
És travessat per la carretera que comunica l’Alta Engadina amb la vall d’Albula i també per un túnel ferroviari d’uns 6 km de llargada
ducat d’Alamània
Geografia històrica
Ducat format pel territori ocupat pels alamans sota la sobirania franca del s VI.
Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia
Airolo
Localitat
Localitat del cantó de Ticino, Suïssa (1 696 h [2000]), a la sortida del túnel de Sankt Gotthard.
Centre d’esports
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798…
Basilea-Camp
Divisió administrativa
Semicantó de Suïssa.
La capital és Liestal 12 028 h 1983
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
Adula
Massís
Massís dels Alps Leopontins, Suïssa, que domina el port de San Bernardino i culmina en el Rheinwaldhorn (3 402 m).
Les seves glaceres alimenten el Hinterrhein i el Ticino
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat a…