Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Reykjavík

Vista de la ciutat de Reykjavík
© Comunitat Europea
Ciutat
Capital d’Islàndia.
És situada a la costa SW de l’illa a la vora de l’àmplia badia de Faxaflói i prop de la península de Reykjanes S'aixeca en una de les zones volcàniques de l’illa, cosa que origina la presència de nombroses solfatares i fonts d’aigua calenta, les quals són aprofitades mitjançant una xarxa de distribució i nodreixen de calefacció les cases A les funcions administratives, pròpies de la seva capitalitat, uneix una destacada importància comercial i industrial aquesta última basada en les construccions navals i indústries alimentàries conserves de peix Centre d’ensenyament superior Háskóli Íslands…
Reykjanes
Península
Península de la costa SW d’Islàndia, que tanca pel S Faxaflói (65 km de llarg i 40 d’amplada màxima).
Hi ha nombrosos cràters volcànics i, a la costa nord, les ciutats de Keflavík i Reykjavík Constitueix un districte administratiu d’Islàndia 1 982 km 2 142 564 h 1983
Gàl·lia

Mapa de la Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…
estret de Dinamarca
Estret marí
Estret que separa Grenlàndia d’Islàndia i comunica la mar de Grenlàndia amb l’oceà Atlàntic.
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
Askja

L’Askja
Charlotte Dupont (CC BY-NC-ND 2.0)
Volcà
Volcà d’Islàndia, actualment inactiu, que domina la plana de laves d’Ódádhahraun (1.448 m).
El seu cràter és ocupat per un llac L’última erupció s’esdevingué el 1875
mar de Grenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Grenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Grenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
República Turca de Xipre del Nord
Estat
Nom que des del 1983 rep el territori del nord de l’illa de Xipre, entitat política només reconeguda internacionalment per Turquia.
Té l’origen en la invasió del terç nord de l’illa per l’exèrcit turc del juliol del 1975 amb el pretext d’una eventual annexió de Xipre per part de Grècia Al febrer, les autoritats turcoxipriotes proclamaren unilateralment, amb el suport d’Ankara, l’Estat Federat Turc de Xipre, i el 15 de novembre de 1983 la independència del territori amb el nom de República Federada de Xipre del Nord Com a resultat de la invasió, es produí l’èxode d’un gran nombre de grecoxipriotes a la República de Xipre Aquesta fugida, conjuntament amb l’establiment de turcs al territori envaït, hi condicionà el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina