Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Tolomó
Caseria
Caseria del municipi d’Asp (Vinalopó Mitjà), al SW del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó , que neix al Fondó de les Neus Valls de Vinalopó i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa
rambla de Tarafa
Riera
Curs d’aigua intermitent, afluent, per la dreta, del Vinalopó, que neix dins el terme del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), a la mateixa ratlla de Castella, i després de travessar els termes de Monòver i la Romana de Tarafa s’uneix al seu col·lector al límit dels de Novelda i Asp (Vinalopó Mitjà).
la Solana de l’Alguenya
Caseria
Caseria del municipi de l’Alguenya (Vinalopó Mitjà), a l’W del terme, al límit amb el de Pinós i al límit occidental del País Valencià.
Té una capella dedicada al Sagrat Cor
penya del Sit
Cim
Cim (1 103 m) de la serra del Sit, termenal dels municipis de Montfort (Vinalopó Mitjà) i de Petrer (Vinalopó Mitjà).
L’alineació muntanyosa, de direcció SW-NE, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles
Santa Bàrbara
Caseria
Caseria del municipi de Petrer (Vinalopó Mitjà), al NW de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
balneari de les Salinetes
Balneari
Caseria
Antic balneari i caseria del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), al N de la ciutat, al límit amb el terme d’Elda i de Petrer (una part de la caseria és en aquest darrer terme).
Les deus d’aigües minerals, clorurades, sulfatoses bicarbonatades, sorgeixen a 20°C L’establiment balneari fou inaugurat el 1858
cabeç de la Sal
Dom diapíric (893 m) del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), que domina la vila pel SE.
Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d’antic Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella
Safra
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), al SW de la ciutat.
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia