Resultats de la cerca

Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes…

Aquesta serra, constituïda essencialment per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Tries alpí, separa la conca de la rambla de Favanella afluent del Segura de la del Vinalopó el seu punt culminant 1 053 m és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus

D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de la Romana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena…

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és termenal dels…

Aïllada entre els corredors prebètics de l’oest del Vinalopó, dels quals separa el del Fondó del de la Romana, com a part d’una alineació, que culmina a 1053 m d’altitud, continuació de la serra de l’Argallet