Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Mont-i-sol
Urbanització
Urbanització d’estiueig del municipi de l’Eliana (Camp de Túria), construïda bàsicament a partir del 1950.
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que…
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
pla dels Xurros
Plana estesa a l’esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, dins el municipi de Benaguasil (Camp de Túria), al límit amb el de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.
Vilamarxant
Vilamarxant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb els Serrans i amb la Foia de Bunyol, al sector dels pobles castell.
El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…
les Ventes de Vallbona
Barri
Barri de la vila de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), al NE del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Ademús.
La seva església és dedicada a la Trinitat L’ermita de Sant Sebastià és d’origen medieval
la Venta de Poio
Llogaret
Llogaret del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), al S del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta del Sud), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.
És centrat en un antic hostal venta de Poio i mas mas de Poio , a l’esquerra de la rambla de Xiva o rambla de Poio
la Vallesa de Mandor
Caseria
Caseria del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), a l’esquerra del Túria, prop del límit amb el terme de Paterna (Horta del Nord).
La seva església Santa Bàrbara té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats És l’antic mas dels Inquisidors , que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor
València la Vella
Nom donat a un indret del terme de Riba-roja de Túria (Camp de Túria) on foren descobertes restes d’època romana.
Des del s XVI hom ha cregut que corresponia al lloc de la suposada ciutat de Pallantia