Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins l’any 1977

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…

El territori és pla només a l’interior hi ha algunes elevacions, que no arriben a 200 m, format per productes d’alluvionament, argilenc a la part baixa i pedregós a la resta Travessen el terme el riu Sec o rambla de Cervera, la rambla d’Aiguadoliva i els barrancs de Surrac i de Polpís El regadiu 2128 ha aprofita una extensa capa freàtica poc profunda a través d’un sistema de sínies i de pous amb motor, i produeix taronges i hortalisses, d’entre les quals destaquen les carxofes Al secà 1987 ha hi ha conreus de garrofers, d’ametllers i d’oliveres Les terres de conreu, força repartides…

Al curs inferior separa el terme municipal de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló

És accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat puig Negret, 1 344 m puig de Fredes, 1 238 m i drenat pel riu de la Sénia, el barranc de la Tenalla i d’altres cursos d’aigua Formà part de la tinença del monestir de Benifassà El 1838, durant la primera guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals Fou annexat a la Pobla de Benifassà el 1977

D’origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà

Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…