Resultats de la cerca

Ciutat de funció industrial, es caracteritza per un tradicional predomini de la indústria tèxtil cotonera, indústria afavorida per condicions climàtiques adequades i per fonts d’energia abundoses, gràcies als corrents fluvials que baixen dels Penins i també a l’existència de jaciments de carbó fàcilment explotables El remodelatge urbà actual fa disminuir la població de la ciutat mateixa, en benefici del creixement de l’aglomeració, i tendeix a formar als voltants dels Penins, i juntament amb Birmingham i Leeds, una conurbació en forma de N El desenvolupament industrial de Manchester…

Té tradició de segles en l’activitat minera del carbó, completada per l’explotació de jaciments d’argila per a la fabricació de maons i teules i per la de pedreres de granit, que subministren material per a la pavimentació de vies públiques També hi ha fàbriques de gènere de punt i indústria de la confecció en general Conserva un monestir del s XII

La capital és Nottingham

És situada a la vora del riu Trent, i forma una aglomeració urbana de 655 000 h Destacat centre comercial i nucli industrial a la tradicional indústria tèxtil cal afegir també la de productes farmacèutics, la química, la mecànica, la d’automòbils, la de begudes i la de manufactures del tabac Universitat, fundada el 1948

La capital és Northallerton 9 622 h 1981

La capital és Newcastle upon Tyne

La capital és Northampton

És situada a la vora del riu Nene, al NW de Londres i a l’W de Cambridge Nucli important d’indústries del calçat i de pells adobades des del s XVII, actualment constitueix també un nucli d’indústria diversificada mecànica, de motors, d’aparells electrònics, de pintures, de plàstics, de productes farmacèutics, gràcies a la qual ha enregistrat un moderat augment demogràfic de 92 341 h que tenia el 1931 passà a 104 429 h a mitjan segle i a més de 127 000 h el 1971 Coneguda des del s VI, prosperà especialment al s XI Conserva dues esglésies del s XII Saint Peter i Saint Sepulchre

La capital és Norwich

D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…