Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Caicos
Arxipèlag
Grup d’illes situat al sud de les Bahames, de les quals les separa el Caicos Passage
.
Les més importants són North Caicos , Middle Caicos , East Caicos , South Caicos i West Caicos Té aeroport internacional a South Caicos Formen part de la colònia britànica de les illes Turks i Caicos
Senegàmbia
Geografia física
Regió de l’Àfrica occidental, formada per la conca hidrogràfica dels rius Senegal i Gambie, corresponent als actuals estats del Senegal, de Gàmbia i, en part, de Mali i de Guinea.
Turks i Caicos
Illa de Turks i Caicos
Daniel Piraino (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup d’illes de l’Atlàntic occidental, a la prolongació SE de les Bahames, que constitueix una colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Grand Turk El clima és tropical marítim, influït pels alisis L’economia es basa en conreus com el blat de moro, sisal, hortalisses i fruits tropicals illa de Caicos, així com la pesca i les salines Hi ha aeroports a Grand Turk i South Caicos
Índies Occidentals
Geografia històrica
Nom que reberen les possessions britàniques de la mar de les Antilles, formades per les illes de Jamaica, Barbados, Trinitat i Tobago i els arxipèlags de les Leeward, Windward i les Bahames.
El 3 de gener de 1958, llevat de les illes Verges a les Leeward i les Bahames, s’independitzaren i formaren la Federació de les Índies Occidentals , amb capital a Port of Spain El 1961 se separaren Jamaica, Trinitat i Tobago, i el 31 de maig de 1962 la federació fou dissolta
Bissau
Ciutat
Capital de Guinea-Bissau.
Situada a la vora nord de l’estuari del riu Geba, és un port comercial que exporta fustes dures, cacauets, arròs i cocos Té aeroport internacional Fundada pels portuguesos, al segle XVI esdevingué un petit port comercial, i al XVII un important centre de tràfic d’esclaus Del 1941 al 1973 fou la capital de la Guinea Portuguesa i a partir d’aquest any capital de Guinea-Bissau
Geba
Riu
Riu de Guinea-Bissau (170 km).
Neix al Senegal i desemboca a l’Atlàntic formant un gran estuari Les fortes marees, sovint de 7 m, el fan navegable fins a Bafatá