Resultats de la cerca

Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi dins el terme d’Alcosser La font de l’Albufera i d’altres permeten el regadiu d’unes 30 ha Al secà hom conrea oliveres, vinya i cereals El poble 277 h agl 2006, gaianers 420 m alt és al pla del terme l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 Hi ha un antic palau dels comtes de Cocentaina Antic lloc de moriscs 62 focs el 1609 de la fillola de Cocentaina, pertangué al comtat de Cocentaina Hi ha importants restes de la cultura del bronze al Cercat de Gaianes , als vessants de la serra de Benicadell

Hi ha 500 ha de terres sense conrear, amb brolles i pasturatges d’hivern Al secà hom fa ametllers, oliveres, cereals, arbres fruiters i vinya associada amb ametllers o oliveres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris i per parcers La població, que el 1900 tenia 381 h, ha anat minvant des d’aleshores fins avui El poble 157 h agl 2006, baloners 661 m alt és emplaçat a la falda de la serreta de Balones Era població de moriscs habitada per 49 famílies el 1602 que pertangué al s XVI a la parròquia de la Vall de Seta Formà part del marquesat de Guadalest L’…

El nom li ve de l’antic castell de Travadell , d’època islàmica, situat prop de Gorga Sobre un sòl d’albarís marga blanquinosa i barrancs encaixats que van al riu de Seta, a la fi del s XVIII aixoplugava 1 330 h entre Gorga, Billeneta, Benillup i Benimarfull 28 km 2 El 1996 hi vivien 940 h, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres

Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el 1602,…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats…