Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
badia de Baoi
Badia
Badia de la costa sud-occidental d’Irlanda, que s’interna entre els caps Sheeps i Uí Néid i és coneguda com a port natural.
Dins la badia hi ha les illes de Bhéarra i Wihddy i, al fons, la localitat de Beanntraighe
An Abha Mhór
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció oest-est i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia de direcció i pren la nord-sud fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic
Corcaigh

Mercat de Corcaigh
© Turisme d’Irlanda / Andrew Bradley
Ciutat
Capital del comtat homònim, Irlanda, al Munster, a l’entrada de l’estuari del riu Lee.
El nucli originari és edificat en una illa del Lee, unida a terra per diversos ponts És la segona aglomeració del país el seu creixement demogràfic ha estat molt important des de mitjan segle XX Aeroport internacional i port ben equipat per al comerç productes agrícoles i ramaders i teixits Els avantports de Cobh i Pasage West són dedicats al passatge Nucli industrial indústria cervesera, química, d’automòbils, tèxtil, alimentària i refineria de petroli Centre d’ensenyament superior University College, fundat el 1845 El seu origen ve del monestir fundat per Finbarr segle VII Els danesos hi…
Dublín

Carrer de Dublín
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat d’Irlanda i del comtat homònim, al Leinster.
És situada en una ampla badia sobre la mar d’Irlanda, a la desembocadura del riu An Life Originada al nord del riu, experimentà un gran creixement als segles XVIII i XIX Al començament del segle XX tenia 309 400 h augmentà molt amb la independència, i s’estabilitzà tot seguit l’aglomeració comprèn, entre altres, els nuclis de Howth i Dún Laoghaire Centre de comunicacions de l’estat, és el final de la xarxa de ferrocarrils i del Gran Canal i del Canal Reial, amb aeroport internacional i amb el primer port de comerç i de pesca de l’estat, construït el 1714 A la manufactura…
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
Connacht
Divisió administrativa
Regió d’Irlanda, a l’oest de l’illa, vora l’Atlàntic.
S'estén per una plana baixa amb molts llacs Measca, Con i Coirib i per uns massissos calcaris, no més alts de 800 m, que la tanquen a l’oest i formen una costa abrupta És una de les regions més pobres d’Irlanda, la qual cosa n'afavoreix l’emigració i el despoblament La població viu dispersa en petits nuclis Administrativament és dividida en cinc comtats Correspon a l’antic regne gaèlic homònim fundat vers l’any 150 Des del segle V fins al XIV, que passà a la corona anglesa, fou un estat independent
Blackwater
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció W-E i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia bruscament de direcció i pren la N-S fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic
Ulster
Geografia històrica
Regió històrica al N d’Irlanda.
La major part passà el 1921 al Regne Unit de la GranBretanya amb el nom d'Irlanda del Nord La resta constitueix una província de la República d'Irlanda, dividida en tres comtats 8011 km 2 234251 h 1996