Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Shisha Pangma
Muntanya
Muntanya del Tibet, a la frontera amb el Nepal i al N de Kàtmandu (8 013 m).
Catorzena altura del món, fou assolida el 1965 per una expedició de xinesos i tibetans
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
Potala

Vista de Potala
Palau
Palau de Lhasa, al Tibet, antiga residència del dalai-lama, damunt un turó que domina la ciutat.
Transhimàlaia
Serralada
Sistema muntanyós del Tibet.
Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid
Brahmaputra
Riu
Riu del Tibet, l’Índia i Bangladesh (2.900 km de longitud; 939.000 km2 de conca).
Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…
província de Balears
Província
Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de les Illes Balears, la capital de la qual és Palma.
És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
comandància general de Balears
Militar
Demarcació militar que comprèn les Illes Balears; la seva capital és Palma.
Aquesta denominació substituí, el 1984, l’antiga de capitania general de Balears
capitania general de Balears
Militar
Demarcació militar que comprèn les Illes Balears; la seva capital és Palma.
Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol
la Baleàrica
Província
Província romana que comprenia l’arxipèlag de les Balears, incloses les Pitiüses.
Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué