Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Krasnovodsk
Ciutat
Ciutat del Turkmenistan, a l’oblast’ de Balkan.
El 1993 canvià el nom pel de Türkmenbaşy
desert de Karakum
Desert
Desert sorrenc del Turkmenistan, al S de l’Àsia central, situat entre la mar Càspia i el riu Amudarja.
Hi ha jaciments de petroli i de gas
Territori Antàrtic Britànic
Territori no independent
Colònia britànica formada pels territoris de l’Antàrtida situats entre el paral·lel 60° de latitud sud i els meridians 20° i 80° longitud oest.
Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…