Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
Gabon Marítim
Divisió administrativa
Gran regió del Gabon formada per les províncies d’Estuaire i d’Ogooué Marítim.
golf de Bugia
Golf marí
Golf semicircular d’Algèria, al Magrib, entre els caps Carbon i Cavallo.
La ciutat de Bugia és a la punta occidental del golf
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
Regne del Congo
Geografia històrica
Antic estat que s’estenia aproximadament des de la ciutat de Loango, a l’actual República del Congo, i el llac Pool Malébo, al nord, el riu Cuango, a l’est, i la ciutat angolesa de Luanda, al sud.
Els primers habitants d’aquest territori foren caçadors recollectors, probablement afins als actuals sans i pigmeus desplaçats o absorbits per grups bantús i nilòtids arribats al segle X Aquests crearen petites unitats polítiques, entre les quals sobresortiren els regnes de Loango, Kongo i Ngoio Al segle XIV nuclis de metallúrgics lubes imposaren l’hegemonia del rei Kongo del Mbanzacongo, a l’actual Angola Les expedicions del portuguès Diogo Cão 1482 i 1485 trobaren, doncs, a l’estuari del Congo un extens regne, força organitzat L’acord entre el rei o manicongo , i Cão comportà una estreta…
golf de Bonny
Golf marí
Golf de la costa guineana que comprèn les costes dels estats de Camerun, Guinea Equatorial i part de les de Nigèria i Gabon; s’estén del delta del riu Níger al cap López.
Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel
estret de Gibraltar
L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
mar Lígur
Mar
Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana (N i E), la francesa (W) i l’illa de Còrsega (S), ocupat en gran part pel golf de Gènova, en el seu extrem septentrional.
Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana
Libreville
Ciutat
Capital del Gabon i de la província d’Estuaire, situada al marge nord de l’estuari del riu Gabon.
Fundada el 1849 pel vicealmirall Bouet-Willaumez, és avui un centre administratiu i comercial exportació de fusta i un dels dos ports més importants del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Omar Bongo, fundada el 1970