Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
imperi Persa
Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
Índies
Geografia històrica
Nom donat, a l’edat mitjana, als països situats a l’est de l’Índia productors d’espècies.
Posteriorment, amb els nous descobriments geogràfics, per diferenciar aquestes terres de les descobertes per Colom, el qual les anomenà també Índies Índies Occidentals, hom els donà el nom d'Índies Orientals
Extrem Orient
Regió
Nom donat al conjunt de països situats a l’est del continent asiàtic, banyats per l’oceà Pacífic: extrem oriental de Sibèria, la Xina, Corea, la península de la Indoxina, el Japó, Formosa i les Filipines.
illes Cook
Rarotonga (illes Cook)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic sud, de quinze illes, que constitueix un estat associat a Nova Zelanda.
Hi ha dos grups d’illes, les del Nord 25,5 km 2 , d’origen corallí Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow , i les del Sud 211,1 km 2 , d’origen volcànic Rarotonga , Aitutaki , Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea, que són les més densament poblades El clima és tropical monsònic la temperatura mitjana és de 23,6°C, i la pluviositat anual oscilla entre 2000 i 3000 mm La principal activitat econòmica és l’agricultura taronges, copra, tomàquets, bé que darrerament s’hi desenvolupa la indústria La capital és Avarua , a l’illa de Rarotonga…
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…