Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
imperi Persa
Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
Moldàvia
Estat
Estat de l’E d’Europa, que limita a l’W amb Romania i al N, E i S amb Ucraïna; la capital és Chisinau.
La geografia física La major part del territori és compresa entre els rius Dnièster i Prut, i és una plana aturonada molt desmembrada per valls fluvials i barrancs Al centre hi ha la màxima elevació del país Kódry, 429 m Al N, el paisatge és dominat per l’estepa de Beltsy, entre els 150 m i els 200 m d’altitud El sòcol cristallí, recobert de roques sedimentàries, aflora només al N Al S, la plana de Budzhak és trencada per nombrosos barrancs, i a l’E es troben alguns contraforts dels altiplans de Volin-Podolsk Els sòls de Moldàvia són variats i molt fèrtils, i destaca el txernozem del N El…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
illes Caiman
L’illa de Grand Cayman a l’arxipièlag de les Caiman
© Fototeca.cat
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de les Antilles, al sud de Cuba, colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Georgetown 7 617 h 1979 És format per les illes Grand Cayman, Little Cayman i Cayman Brac, vorejades en part per esculls corallins El clima és tropical, amb una pluviositat anual d’uns 1 200 mm La població, formada bàsicament per mulatos, blancs i negres, tendeix a disminuir per emigració Les fonts de riquesa principals són la caça de tortugues i taurons, el conreu de palmeres i cocoteres i el turisme Té port i aeroport internacional a Georgetown Descobertes per Colom el 1503, foren anomenades illes de les Tortugues Al segle XVIII foren colonitzades pels britànics des de Jamaica
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
Gàl·lia
Mapa de la Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…