Resultats de la cerca

Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona

És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en benefici de la…

Hi ha dos grups d’illes, les del Nord 25,5 km 2 , d’origen corallí Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow , i les del Sud 211,1 km 2 , d’origen volcànic Rarotonga , Aitutaki , Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea, que són les més densament poblades El clima és tropical monsònic la temperatura mitjana és de 23,6°C, i la pluviositat anual oscilla entre 2000 i 3000 mm La principal activitat econòmica és l’agricultura taronges, copra, tomàquets, bé que darrerament s’hi desenvolupa la indústria La capital és Avarua , a l’illa de…

La població principal és Avarua Hom hi conrea copra, bananes i cítrics Té aeroport internacional

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…