Resultats de la cerca
Es mostren 6350 resultats
Sadernes
Gorges de Sadernes a Sales de Llierca (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a l’esquerra de la riera de Llierca, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al NW del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Ruïtlles
Veïnat
Veïnat del municipi de Mieres (Garrotxa), a uns 2 km del cap del municipi.
L’església de Sant Andreu havia estat parròquia
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
puig de la Roureda
Volcà
Antic volcà de la regió d’Olot, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sud del turó de Croscat.
Rossinyol
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, aigua amunt del poble.
Hi ha indústria tèxtil
Romanius
Caseria
Caseria del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), mig quilòmetre a llevant del cap de municipi, aigua amunt del torrent de Fígols.
puig Rodó
Volcà
Volcà (840 m) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al N de la serra de les Medes.
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…