Resultats de la cerca
Es mostren 4034 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Ruïtlles
Veïnat
Veïnat del municipi de Mieres (Garrotxa), a uns 2 km del cap del municipi.
L’església de Sant Andreu havia estat parròquia
puig de la Roureda
Volcà
Antic volcà de la regió d’Olot, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sud del turó de Croscat.
Rossinyol
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, aigua amunt del poble.
Hi ha indústria tèxtil
puig Rodó
Volcà
Volcà (840 m) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al N de la serra de les Medes.
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
Rius
Paisatge muntanyòs del Pallars Sobira, amb un primer pla de l’estany de Rius
© Fototeca.cat
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, capçalera del riu de Valarties.
Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt
Peralèr
Castell
Antic castell de la vila d’Arties, al municipi de Salardú (Vall d’Aran) que fou expugnat pels francesos, juntament amb el d’Entransaigües, el 1283.