Resultats de la cerca
Es mostren 6514 resultats
Santa Maria la Blanca
Antiga sinagoga del municipi de Toledo, construïda a la fi del s XII i començament del XIII, d’estil mudèjar.
És de cinc naus separades amb arcs de ferradura, i amb coberta de fusta Una capa de guix treballat cobreix i decora bona part de l’interior Actualment el capçal és format per tres capelles amb decoració plateresca
Santa Maria de Romaria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan s XVIII La marededeu de fusta policromada fi del s XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
Sahagún
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la Tierra de Campos.
Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
puig Safont
Volcà
Antic volcà (672 m alt.) del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del turó de Croscat, dins la regió volcànica d’Olot.
Sadernes
Gorges de Sadernes a Sales de Llierca (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a l’esquerra de la riera de Llierca, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al NW del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales
Sacile
Ciutat
Ciutat de la província de Pordenone, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia, al S dels Prealps Càrnics.
Indústries tèxtils i destilleries Fou plaça forta de la República de Venècia
monts Sabins
Serralada
Serralada del centre de la península italiana que constitueix el sector occidental dels Apenins dels Abruços.
S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa