Resultats de la cerca

Situada al NE de la ciutat de Cosenza, als marges de la Sila Greca, prop del Mucone, afluent del Crati, en una àrea de desenvolupament hidroelèctric Produeix i exporta vi, oli i bestiar Conserva el palau dels prínceps de Bisignano, del s XVII

Situada a la vora esquerra del Bormida, té aigües termals Conserva restes romanes aqüeducte sobre el Bormida, vestigis de la Via Augusta i termes

Centre d’una regió agrícola vinya, cítrics Situada al peu de l’Etna

Situada en una àrea molt fèrtil travessada per una xarxa de canals de regatge Té indústries d’aprofitament dels productes agrícoles Darrerament sofreix un procés de suburbanització arran del creixement de Nàpols

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…

És centre d’una rica zona agrícola, a la dreta del canal de Bereguardo, no lluny del Ticino Té indústria derivada de les activitats agrícoles i ramaderes centrals lleteres També té indústria del vidre, tèxtil i fabricació de sabons Conserva un castell del s X, reconstruït l’any 1382

La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…

Centre agrícola i miner sulfur Prengué importància a partir del regnat de Frederic II 1296-1337, que hi residí sovint el 1307 fou iniciada la catedral, d’estil gòtic reformada al segle XVI, i en aquesta època fou bastida la torre hexagonal dita de Frederic II El palau Pollicarini, del segle XV, és també d’estil gòtic català