Resultats de la cerca
Es mostren 9395 resultats
Pucará
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Perú, al NW del llac Titicaca.
Datat entre el 200 aC i el 600 dC, hom hi distingeix un temple en forma de ferradura i un santuari de pedra Les escultures de pedra i la ceràmica, abundants, recorden les de la cultura de Tiahuanaco
les Preses
Les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…
Santa Bàrbara de Pruneres
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), a l’E d’Oix.
És centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara 719 m alt, que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència L’església havia estat una cella o priorat dependent de Santa Maria de Panissars
San Martín
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Moyobamba 24 300 h est 1993
el Samuntà
Veïnat
Veïnat del municipi de Mieres (Garrotxa), dividit en els dos nuclis del Samuntà de Dalt i el Samuntà de Baix, ambdós de caràcter disseminat.
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
la Salut
El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…
riera de Sallent
Riera
Afluent de capçalera del Gurn que neix dins el municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), als vessants orientals del coll de Siuret; abans de confluir al Gurn forma, al NE del pla Traver, un gran salt de 200 m d’altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall.
el Sallent
Nucli de Sallent, la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica Esmentada al s IX, havia estat una cella del monestir de Banyoles Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau