Resultats de la cerca

És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…

És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només dues hores de…

Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…

La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…