Resultats de la cerca

El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII La marededeu de fusta policromada fi del segle XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda

Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany

És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part del mobiliari…

Situació i presentació El municipi limita amb els termes de Sant Ferriol S i E, Sales de Llierca NE, Tortellà N, Montagut NW i Sant Jaume de Llierca W El sector meridional, a la dreta del Fluvià, és muntanyós, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont, com la serra de Colama, mentre que el septentrional és més planer, i s’hi localitzen els conreus i els nuclis de població El terme comprèn el poble d’Argelaguer, cap municipal, i els veïnats i caseries del Guilar, l’Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles És travessat per la carretera…

El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Les aigües càlides del corrent sud-equatorial fan augmentar la temperatura de les aigües superficials de l’oceà, cosa que afavoreix l’evaporació l’aigua evaporada caurà després en forma de pluges intenses, tant sobre la mar com sobre les terres costaneres Aquestes pluges, si bé fan créixer l’herba en paratges típicament àrids, poden produir greus inundacions D’altra banda, la interrupció de l’aflorament de Humboldt fa que disminueixi considerablement l’aportació de nutrients, i, per tant, la pesca minva…

Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de Beuda amb…