Resultats de la cerca

L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts Superiores per a…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya

Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies

Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera

Situat vora el camí a Montmagastre, al terme del qual pertanyia És esmentada ja a la fi del s XI

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…

El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485

L’església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l’entrada i campanar coronat per merlets La població celebra la festa major al setembre