Resultats de la cerca
Es mostren 4711 resultats
Sant Antoni de Puigpardines
Sant Antoni de Puigpardines
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església i antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas (la Val d’En Bas, Garrotxa), enlairada a ponent del poble de Puigpardines.
riu de Sant Antoni
Riu
Riu del Pallars Sobirà, afluent a Rialb de Noguera, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
És format per la unió, prop d’Altron, dels rius de Pamano i de Sall, tots els quals drenen la vall d'Àssua
Sant Aniol de Finestres
Petit nucli de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…
Sant Aniol d’Aguja
Monestir
Antic monestir benedictí i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, dins el terme de Montagut i Oix (Garrotxa), situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca.
El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí…
Sant Andreu de Socarrats
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), als vessants de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117 el primitiu edifici havia estat fundat el 953 Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts
Sant Andreu del Coll
Perspectiva de l’esglèsia de Sant Andreu del Coll, a Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Ridaura, del municipi d’Olot (Garrotxa), als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995 L’actual edifici és d’origen romànic conservà fins el 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll mort el 1334, senyor del lloc Al s XIV ja depenia de Ridaura
Santa Maria de Romaria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan s XVIII La marededeu de fusta policromada fi del s XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
puig Safont
Volcà
Antic volcà (672 m alt.) del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del turó de Croscat, dins la regió volcànica d’Olot.
Sadernes
Gorges de Sadernes a Sales de Llierca (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a l’esquerra de la riera de Llierca, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al NW del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.