Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Sant Miquel de Castelló
Santuari
Antiga església del castell de Bas o Castelló d'En Bas i actual santuari del municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dona nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel
la Costa de Santa Brígida

Vista del santuari de Santa Brígida, damunt una roca
© CIC-Moià
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi d’Amer (Selva), davant la vila, al vessant oposat del riu Brugent, al voltant del santuari de Santa Brígida.
La capella data del segle XVII, és situada damunt una espadada roca on es practica l’escalada S'hi celebra un aplec el primer diumenge de febrer
Santa Llúcia de Trenteres
Caseria
Església del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual No es tenen referències històriques exactes, tot i que es creu que l'edifici actual, reconstruït el segle XX, es devia bastir sobre unes restes romàniques
Sant Ferriol
Santuari
Santuari situat a 366 m d’altitud, prop de la riba dreta del Fluvià, a llevant del terme de Sant Ferriol (Garrotxa).
L’edifici actual és del segle XVII, d’un estil gòtic tardà, i al seu costat hi ha una gran hostatgeria S'hi reunia l’ajuntament i era molt concorregut l’aplec del setembre, que encara avui se celebra amb una missa, una arrossada popular i una ballada de sardanes Al segle XV és citada la capella i la casa de Sant Ferriol, dins el veïnat de Fornells
Mare de Déu de Farners

Mare de Déu de Farners
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva).
Situat al peu del castell, el santuari fou consagrat el 1200 Té el seu origen en la reconstrucció o ampliació d’una capella anterior, a la qual pertany probablement l’absis L’edifici actual és una ampliació barroca segle XVIII en la qual s’afegí un creuer de cúpula ellíptica i un espaiós atri cobert S’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Farners, talla romànica alterada sensiblement per restauracions modernes El primer diumenge després de l’Ascensió s’hi celebra un concorregut aplec
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
el Vilar
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Vilar) de Blanes (Selva), situat 4 km, al N, de la població, prop del mas del Vilar
.
Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades S'hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del s XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael 24 d’octubre, per un altre vot, del 1795 També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades
la Salut

El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…
castell de Farners

El castell de Farners vist des de l’ermita homònima
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del terme de Santa Coloma de Farners (Selva), al cim d’un turó granític (422 m alt.) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella…
Sant Aniol d’Aguja
Monestir
Antic monestir benedictí i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, dins el terme de Montagut i Oix (Garrotxa), situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca.
El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí…