Resultats de la cerca
Es mostren 3002 resultats
Santa Eugènia de Nerellà
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’W del terme.
La seva església, romànica, fou edificada al s XII sobre una d’anterior preromànica que ja existia al s X Posteriorment fou reformada s XV i XVIII Conserva un notable campanar de torre de tres pisos El 1984 fou declarada monument historicoartístic
Santa Bàrbara de Pruneres
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), a l’E d’Oix.
És centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara 719 m alt, que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència L’església havia estat una cella o priorat dependent de Santa Maria de Panissars
coll de Santa Anna
Collada
Coll (1 722 m) de la serra de Santa Anna
, que separa la vall de la Llosa de la de Prullans (Baixa Cerdanya).
Sansor
El poblet de Sansor, a la plana vora del Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya), situat a la plana estesa a l’esquerra del Segre, a l’E del coll de Saig.
La seva església depèn de la parròquia d’Isòvol
San Pablo
Ciutat
Ciutat del S de l’illa de Luzon, Filipines.
Centre comercial i industrial al S de l’illa Nus de comunicacions Seu episcopal
Saneja
Poble
Poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d’Aravó i al peu del puig de Saneja
.
L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del s XII s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç, del s XV El lloc és esmentat ja al s IX al s XI era possessió del monestir de Cuixà
Sanavastre
Poble
Poble del municipi de Das (Baixa Cerdanya), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre.
La seva església parroquial Sant Iscle és romànica
el Samuntà
Veïnat
Veïnat del municipi de Mieres (Garrotxa), dividit en els dos nuclis del Samuntà de Dalt i el Samuntà de Baix, ambdós de caràcter disseminat.
Samar
Illa
Illa de les Filipines, la tercera en extensió, al cantó de llevant de l’arxipèlag i separada de l’illa de Leyte per l’estret de San Juanico.
La capital és Catbalogan 84 180 h 2000 És poc habitada a causa de la seva accidentada topografia Administrativament forma part de la regió de Visayas Oriental
la Salut
El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…