Resultats de la cerca
Es mostren 3050 resultats
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Riu de Santa Maria
Riu
Poble (1 010 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
estanys de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
puig Pelat de Talltendre
Muntanya
Elevació de la serra que separa les valls del riu Duran, a l’E, i del torrent de Passadella, a l’W, dins el municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
el Pedró
Barri
Barri de Pi, del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’W del poble.
Pedra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SE de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
L’església de Sant Julià, romànica segle XI, es troba en estat ruïnós Fou declarada 1984 monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina