Resultats de la cerca

Situada a la vora esquerra del Paraná, és un port important per al tràfic fluvial, exportador de cereals, bestiar boví i productes de la ramaderia ovina de la regió Indústria alimentària Fàbrica de ciment

Situat prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella , a la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, al peu de la carretera, al costat de l’Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d’hotels de carretera

La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà Economia basada…

Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de gramínies…

És situada als cingles de Talaixà, damunt el poble de Talaixà, prop del Malpàs de la Quera o Salt de la Núvia La seva antiga església és d’origen romànic

És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823 la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816

Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…