Resultats de la cerca
Es mostren 5785 resultats
Sant Pau de Gémenes
Ermita
Antiga ermita del municipi de Centelles (Osona), situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.
Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità s XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada
Sant Nofre
Ermita
Ermita i torre del municipi de Tortosa (Baix Ebre), aturonada a 105 m, vora la carretera de Tortosa a l’Aldea.
Sant Nazari de la Vola
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situat a 961 m alt., dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada
Sant Miquel Sesperxes
Aspecte de l’església de Sant Miquel Sesperxes (Sant Martí de Centelles)
© C.I.C - Moià
Caseria
Església
Caseria i església del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situada prop de la cinglera, a la part de llevant del pla de la Garga, esmentada des del 1162.
L’església actual fou renovada el 1738
Sant Miquel d’Ordeig
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver.
La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d’Orís El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué El 1686 tenia 6 masies És una edificació romànica s XII, un xic modificada el 1638
Sant Miquel d’Hortmoier
Sant Miquel d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) a la vall de Beget, a la riba esquerra, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
L’església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977 Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segl XVIII depenia ja de la d’Oix Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier
Sant Miquel de Sorerols
Vista del mur meridional de l’església de Sant Miquel de Sorerols, restaurada el 1956 per la Diputació de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Antiga església parroquial del municipi de Tavertet (Osona), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al s XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del s XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als costats…
Sant Miquel de Pineda
Parròquia rural de Sant Miquel de Pineda
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), a l’esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort
Sant Miquel de Pera
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix, enlairat a l’esquerra de la riera d’Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt.).
L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà
Sant Miquel dels Barretons
Sant Miquel dels Barretons
Rafel Miro (CC BY-NC-ND 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Viladrau (Osona), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.
Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936