Resultats de la cerca
Es mostren 9901 resultats
Sant Esteve d’en Bas
Sant Esteve d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes, elCastelló d’en…
Sant Esteve de Llémena
Petit nucli de Sant Esteve de Llémena, al municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), al S del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau
Sant Esteve de la Riba
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Les Llosses (Ripollès), fins el 1974 del de Viladonja, situada al SW del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà.
El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala L’edifici, romànic s XII, és veí de l’antiga casa de la Riba
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…
Sant Cristòfol les Fonts
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), al S de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
La parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada Antiga població rural, per la seva proximitat a Olot ha tingut un gran creixement i n'ha esdevingut pràcticament un barri
Sant Cristòfol de Campdevànol
Caseria
Caseria del municipi de Campdevànol, Ripollès.
La primitiva església s XI era situada vers el mas Corones i tingué culte fins el 1886 fou enderrocada l’any 1936 L’edifici del nou cementiri és del s XVIII
el Sant Crist de Llaceres
Capella
Capella del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al sud de la vila, vora la carretera de Barcelona, a l’indret d’una antiga creu de terme existent als s. XV i XVI vora el mas Llaceres (lloc esmentat l’any 987).
Sant Cosme
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), als vessants meridionals del turó de Sant Cosme (613 m alt.), al SE de la serra d’Aiguanegra.
L’església de Sant Cosme pertany a la parròquia de Begudà
Sant Corneli
Església
Antiga església del municipi de Bassegoda (Garrotxa), incorporat el 1969 al d’Albanyà (Alt Empordà), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera francoespanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat Formava part del terme de Ribelles
Sant Bernabé de les Tenes
Poble
Poble del municipi de Ripoll (Ripollès), aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La villa Tennas , o Tendas , pertanyia al monestir de Ripoll des del 890 La parròquia s’organitzà al s XI depenia del monestir i era servida des de Ripoll El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona