Resultats de la cerca

L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…

Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic

La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny

L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al s XV

Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat