Resultats de la cerca

Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax

L’explotació de les mines de carbó n'impulsà el desenvolupament industrial, que s’inicià amb la construcció del primer alt forn, el 1858 Hi ha extracció de carbó, siderúrgia i indústria de laminatge

Conté pocs estels visibles a ull nu En són els astres més brillants l’α Phoenicis , de magnitud 2,4, situat a una distància de 76 anys llum i que pertany a la classe espectral G5, i el β Phoenicis , binari de magnitud 3,35, situat a una distància de 180 anys llum i que pertany a la classe espectral G4

Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el…

La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…