Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
volcà de Santa Margarida
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural
la Garrotxa
Comarca
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya.
La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…
el Croscat
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NW de la vila, el més alt de la zona volcànica de la Garrotxa, de 185 m d’alçària (786 m) i 800 m de diàmetre de base.
Té el cràter en un dels vessants Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’un vall És el volcà més jove de la península Ibèrica recentment l’han datat entre 11500 i 13500 anys enrere
la Muntanya
Nom donat tradicionalment al sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona: la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també la vall de Camprodon.
Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
Fontsagrada
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.
Al s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada
l’Alzina
© CIC-Moià
Poble
Poble i nucli més important del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster a 958 m d’altitud, enfront del Montsec d’Ares.
La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror
estany Tort
Estany
Estany de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella, un dels més grans de la conca del Flamisell, que rep l’aigua de l’estany Mariola.
Forma part del sistema d’alimentació de la central hidroelèctrica de Cabdella
Sant Aniol d’Aguja
Monestir
Antic monestir benedictí i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, dins el terme de Montagut i Oix (Garrotxa), situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca.
El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina