Resultats de la cerca
Es mostren 3146 resultats
les Ferreries
Barri
Barri de Maià de Montcal (Garrotxa), a l’est de l’església parroquial.
vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…
Farrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
Fares
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser.
És esmentat ja el 996 L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú
coll de les Falgueres
Collada
Coll (1 189 m) de la serra que separa el Vallespir (vall de la Menera) de la Garrotxa (vall de Sant Aniol), entre el pla de la Muga i la serra de Monars.
Falgars d’en Bas
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’en Bas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes
Falgars
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Caseria
Masia
Masia i caseria (950 m alt.) del municipi de Beuda (Garrotxa), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
A tocar de la casa hi ha la capella de l’Anunciació
coll de Faja
Coll (980 m) que separa les valls de Llierca i de Borró (Garrotxa), entre les serres de Gitarriu i d’Entreperes.
la Fàbrega
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vora del riu Brugent.