Resultats de la cerca
Es mostren 9021 resultats
Santa Magdalena de Montpalau
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), prop del castell de Montpalau, a l’W del terme.
Santa Magdalena de Maià
Santuari
Santuari del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), a l’antic priorat de Jonqueres
.
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII
Santa Magdalena del Coll
Església
Església del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a l’antic terme de la Vall del Bac (de la parròquia del qual depèn), enlairada a 784 m alt. als vessants septentrionals de la serra de Malforat, al vessant dret de la vall del Bac.
Prop seu hi ha la masia del Coll
Santa Llúcia de Trenteres
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual
estret de Georgia
Estret marí
Braç de l’oceà Pacífic, en direcció NW-SE, que separa l’illa de Vancouver de la costa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, i que es comunica amb el Pacífic pels estrets de Queen Charlotte al NW i de Juan de Fuca al SE.
badia de Georgia
Secció oriental del llac Huron, al Canadà, coneguda també amb el nom de llac Manitoulin
.
Resta separada del cos principal del llac per l’illa de Manitoulin i per la península Saugeen
Gaspé
Península
Península del Canadà, a la província del Quebec, entre l’estuari del Sant Llorenç, el Gaspé Passage i la badia de Chaleur del golf de Sant Llorenç.
El relleu és muntanyós, format per les muntanyes de Notre Dame i de Shieckshock 1 268 m, les quals formen part del sistema dels Apalatxes La població, el 85% de la qual és d’origen francès, es dedica a l’agricultura i a la mineria
puig de la Garsa
Volcà
Antic volcà de la comarca d’Olot, dins el terme municipal d’Olot (Garrotxa), a llevant del Pujalós.
la Garrotxa
Comarca
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya.
La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina