Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Tomakomai
Ciutat
Ciutat de l’illa d’Hokkaidō, Japó, al litoral de l’oceà Pacífic.
Centre regional comercial i de transports, és també ciutat industrial fabrica polpa i pasta de paper, productes químics i adobs
Sōka
Ciutat
Ciutat del ken de Saitama, a l’illa de Honshū, Japó, situada vora el riu Ayase.
Tradicional centre productor de cuir, per la proximitat de Tòquio s’ha desenvolupat com una extensió de l’àrea industrial de la capital Fabrica polpa i pasta de paper i té indústria metallúrgica i construcció de maquinària
Kumamoto
Ciutat
Capital del ken homònim de l’illa de Kyūshū, Japó, prop de la costa occidental de l’illa.
Antiga ciutat feudal, és avui un centre de serveis de les aglomeracions litorals La indústria hi és poc desenvolupada té una filatura, una fàbrica de cautxú i una de maquinària agrícola Centre de pelegrinatge budista i també d’estudis superiors de medicina
Ōta
Ciutat
Ciutat del ken de Gumma, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la riba del Tone.
L’any 1918 hi fou installada la primera fàbrica civil japonesa d’aeronàutica Durant la Segona Guerra Mundial hi foren traslladades fàbriques de municions i la població sofrí un increment Actualment produeix automòbils, avions, maquinària elèctrica, productes de cautxú i plàstic i gènere de punt L’àrea agrícola suburbana produeix flors i hortalisses
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall…
Oya Kannon
Patrick Vierthaler (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Antiga pedrera de l’illa de Honshū (Japó), utilitzada durant la Segona Guerra Mundial com a fàbrica d’avions. Hi ha també un temple budista, amb figures excavades a la roca.
Castellfollit de la Roca
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
Sant Joan les Fonts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…
la Vall de Bianya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la capçalera del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de la vall de Ridaura El terme comprèn també l’antic municipi de la…