Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Palm Beach
Ciutat
Ciutat de l’estat de Florida, EUA.
Situada en una petita illa de dunes prop de la costa, està comunicada amb l’altra part de la ciutat, anomenada West Palm Beach, de fet un gran balneari d’hivern 62 530 h 1980
Saint Paul
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Capital de l’estat de Minnesota, EUA.
Juntament amb Minneapolis , a l’altra vora del riu, forma la conurbació Minneapolis-Saint Paul 3500000h 2009 Centre comercial, agrícola i ramader, a la confluència del Mississipí amb el Minnesota River Indústries alimentàries, químiques i de maquinària Centre d’ensenyament superior Minnesota State University System, fundada el 1955, Bethel College and Seminary, el 1871, College of Saint Catherine, el 1905, College of Saint Thomas, el 1885, Concordia College, el 1893, i Macalester College, el 1874 Arquebisbat catòlic
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’Amèrica del Nord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’Amèrica del Nord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra als EUA 55928 h est 1999
Minneapolis
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, vora el Mississipí.
Juntament amb Saint Paul , a l’altra vora del riu, forma una conurbació Twin Cities Metropolitan Area que té 3500000 h 2009 Predominen a la planta urbana els barris ortogonals, típics de les ciutats nord-americanes del centre i l’oest La ciutat compta amb uns vint llacs integrats en el traçat urbà Centre comercial d’una àrea de conreu blader extensiu, connectada per una extensa xarxa ferroviària amb Chicago i la costa del Pacífic Indústria de maquinària agrícola, alimentària, de material elèctric, instruments de precisió i material de transport Seu de la Universitat de…
Cleveland
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Ohio, als EUA, situada vora la desembocadura del Cuyahoga al llac Erie.
Amb la costrucció del canal d’Ohio, que uní el llac Erie i el riu Ohio 1831, i l’arribada del ferrocarril 1851 la ciutat experimentà un gran creixement Modernament, però, perd població en benefici de la seva àrea metropolitana El riu divideix la ciutat en dues parts en una de les riberes hi ha l’àrea industrial siderúrgia principalment, com també metallúrgica, indústria mecànica, aeronàutica, química, alimentària, i a l’altra, l’àrea comercial, cívica i cultural, el centre de la qual és el parc anomenat Public Square El comerç és molt afavorit per la comunicació amb el canal de…
Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud.
La capital és Saint Paul La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció…
Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…
muntanyes Rocoses
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels…