Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
túnel de Bracons
Túnel de Bracons
© FCC Construcción
Túnel viari
Túnel que forma part de l’ Eix Vic-Olot
(C-37), situat sota la collada de Bracons
, i que comunica Osona amb la Garrotxa pels municipis de Sant Pere de Torelló i la Vall d’en Bas.
Amb una longitud de 4,3 quilòmetres, és el túnel més llarg de Catalunya després del de Viella i el del Cadí Fou inaugurat a l’abril del 2009, i entrà en servei al juny del mateix any
bisbat de Pallars
Bisbat
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua
, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont
(903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del s XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú,…
les Quadres d’Agramunt
Sector meridional del municipi d’Agramunt (Urgell), al límit amb el de Tornabous, regat pel canal d’Urgell.
Torredemora
Antic terme del municipi de Belianes (Urgell), al NW del terme, al límit amb el d’Arbeca (Garrigues).
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Valerna
Castell
Antic castell i quadra del municipi de Verdú (Urgell), al SW del terme, al límit amb el de Preixana.
El 1223 fou adquirit pel monestir de Vallbona de les Monges, però la possessió li fou discutida pel de Poblet
Fares
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser.
És esmentat ja el 996 L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú
Castellsespasa
Castell
Castell del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), encinglerat prop de la confluència del Llierca amb la riera de Sant Aniol.
Recolta
Veïnat
Veïnat del municipi de Besalú (Garrotxa), a l’esquerra del Fluvià, aigua avall de la seva confluència amb la riera de Capellada.
Hi ha l’antiga església de Santa Maria de Recolta