Resultats de la cerca

Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…

Comprèn una gran part de l’anomenada regió volcànica d’Olot 15309 ha d’un total d’unes 25000 ha, centrada al pla d’Olot i als seus vessants, coberta en la major part pel camp de lava, on afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants Santa Margarida  i el Croscat La lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el sallent de Santa Pau Finalment, un tercer sector es pot considerar…

Situació i presentació El municipi limita amb els termes de Sant Ferriol S i E, Sales de Llierca NE, Tortellà N, Montagut NW i Sant Jaume de Llierca W El sector meridional, a la dreta del Fluvià, és muntanyós, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont, com la serra de Colama, mentre que el septentrional és més planer, i s’hi localitzen els conreus i els nuclis de població El terme comprèn el poble d’Argelaguer, cap municipal, i els veïnats i caseries del Guilar, l’Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles És travessat per la carretera…

Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de la Fatarella 562 m d’altitud a l’extrem de llevant del terme, que…