Resultats de la cerca
Es mostren 1503 resultats
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble.
Sant Roc d’Olot
El barri de Sant Roc d'Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc
Sant Miquel de les Salines
L’església de Sant Miquel de les Salines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m).
Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat
Sant Martí Vell
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen preromànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca
Sant Martí de Bianya
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Farró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig
riu de Sant Josep
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Arieja, a la solana d’Andorra, dins la parròquia de Canillo (Andorra), que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector al pla de la Vaca Morta.
monestir de Sant Joan les Fonts
Monestir de Sant Joan les Fonts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat benedictí, filial de Sant Víctor de Marsella, situat al poble de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts Superiores per a…
Sant Joan dels Balbs
L’església de Sant Joan
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’W del pla de la Pinya.
L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya