Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Sant Roc d’Olot
El barri de Sant Roc d'Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
Sant Mateu d’Aubarca
Parròquia (mateuers; 185 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al N amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial Sant Mateu, creada el 1785 a la venda d’Aubarca aleshores del quartó de Balansat, centra un petit nucli de cases
Sant Martí Vell
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen preromànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca
Sant Martí de Bianya
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Farró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont
(903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del s XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú,…