Resultats de la cerca

És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823 la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816

Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…

Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques…

El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada Tanmateix, la meitat occidental del…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…

Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…