Resultats de la cerca
Es mostren 15294 resultats
Hinnøy
Illa
Illa de l’arxipèlag de Vesterålen, Noruega, situada al NE de les illes Lofoten.
És l’illa més gran de les costes de Noruega
Hedmark
Divisió administrativa
Fylke de Noruega.
La capital és Hamar 15 787 h 1984
Hardangerfjord
Fiord
Fiord de la costa sud-occidental de Noruega, al fylke d’Hordaland.
S'obre cap a l’interior, entre cingleres que arriben als 1 000 m, en una longitud de 180 km
Hälsingland
Paisatge de Hälsingland
© Helena Wahlman/imagebank.sweden.se
Sector o indret
Regió del N de Suècia.
És muntanyosa i coberta per boscs La població és dispersa i es dedica a la cria d’ovelles La indústria principal és la derivada de la fusta
Hälsingborg
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Situada al punt més estret de l’Øresund, és unida per ferry-boat amb la ciutat danesa de Helsingør És un nucli industrial important, amb construcció naval i indústria electromecànica i del calçat Exporta paper, polpa de fusta i fusta
Halmstad
Ciutat
Capital del län de Halland, Suècia, a la costa oriental del Kattegat, a la desembocadura del riu Nissan.
Té construcció de maquinària i motors, producció de cervesa, manufactures tèxtils, articles de cuir i conserves alimentàries salmó fumat Té enllaços ferroviaris amb Göteborg, Nässjö i Malmö i ferry boats amb Århus Dinamarca
Finnmark
Altiplà
Altiplà de Noruega, a l’interior del fylke de Finnmark, de 300 a 600 m d’altitud sobre el nivell del mar.
El sòcol Precambrià ha estat molt modificat per l’erosió glacial dipòsits morènics i més de 16 000 llacs El punt més alt és el Svartfjelljøkel 1 218 m
Finnmark
Divisió administrativa
Fylke de Noruega.
La capital és Vadsø 6 330 h 1996, però Hammerfest, la ciutat més septentrional d’Europa, és la més poblada prop de 10 000 h a la meitat dels anys noranta i important pel seu port i com a centre turístic A l’illa de Magerøy hi ha el cap Nord La pesca i les indústries derivades són la base de l’economia, i a la península de Sør-Varanger hom explota mines de ferro La majoria de la població és noruega, però hi ha minories de finesos i de lapons, els quals es dediquen a la ramaderia de rens
serra de Finestres
Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts…