Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Montenegro
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…
vescomtat de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155,…
Sèrbia i Montenegro
Geografia històrica
Antic estat de l’Europa central, successor de l’antiga Iugoslàvia i vigent des del maig de 2003 fins al juny de 2006.
Després de la crisi de Kosovo, la tensió entre una Sèrbia afeblida per les tensions internes i un Montenegro de tendències centrífugues portà la federació iugoslava al caire de la ruptura, evitada el març del 2002 per la mediació de la Unió Europea, que aconseguí fer signar als líders federals d’ambdues repúbliques un acord per a mantenir la integritat territorial de l’estat La controvèrsia entre els partidaris de l’acord i els favorables a la independència plena comportà la dissolució del govern a Montenegro Al maig, el parlament federal ratificà la clausura de la República Federativa de…