Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita SantPere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de SantPere
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts
la Vall del Bac
Antic terme del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al S (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres (puig Sou, 1 306 m alt.), ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.
De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i l’església de Santa Magdalena del Coll L' hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall A mitjan s XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec després dit la Vall de Bianya
Hostalnou de Bianya

Casal de la Riba, a Hostalnou de Bianya
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat d’hàbitat dispers i cap del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses, a la dreta de la riera de Bianya.
Santa Maria de Bell-lloc
Església
Antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa).
Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella feu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles…
Maià de Montcal

Maià de Montcal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…
Sant Miquel d’Hortmoier

Sant Miquel d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) a la vall de Beget, a la riba esquerra, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
L’església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977 Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segle XVIII depenia ja de la d’Oix Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier
Sant Feliu del Bac
Església
Església i antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a l’antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d’Oix.
Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres