Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
la Muntanya
Nom donat tradicionalment al sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona: la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també la vall de Camprodon.
Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot
regió volcànica d’Olot
regió volcànica d’Olot Vista dels cons volcànics i de la ciutat d’Olot
© Fototeca.cat
Regió
Volcà
Regió volcànica de la Garrotxa inclosa en la seva major part en el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa
les Olletes
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al vessant nord del Puigsacalm, excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre s XVI-XVII, és segons la tradició una marededeu trobada
Llorençà
Veïnat
Veïnat del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al sector meridional del terme, prop del Fluvià.
Llorenç
Veïnat
Veïnat del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), situat al sector meridional del terme, prop del Fluvià.
Hom hi ha fet la urbanització del Molí d’en Llorenç
Llongarriu
Santuari
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a la vall de Bac, enlairada a 740 m alt., al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672 depèn de la de Porreres
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més avall Les infiltracions es…
coll de les Lleixeres
Collada
Coll dels municipis de Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).